dimarts, 14 de juliol de 2020

EL FORN DE CALÇ DEL PLA DE LA CASETA DELS PEONS CAMINERS DE LA MATA (MURA)

El divendres 3 de juliol tornant d'una matinal, que em va portar fins al Roure del Palau passant per la canal del Cellerot i la Bassa de la Calçada, vaig recórrer de nord a sud el pla de la Caseta dels Peons Caminers de la Mata.

Aquest pla està considerat l'àrea d'esplai del coll d'Estenalles, on les excursions escolars que visiten el Parc Natural passen les estones mortes d'espera de l'autocar. Al pla hi destaquen alzines i roures de gran port que van ser respectats pels boscaters, i 4 castanyers i 4 cirerers arrenglerats a la carretera. Tal i com s'intueix a les ortofotos dels vols americans dels 1946 i 1956, aquest pla era la continuació de les feixes de conreu de la Mata a l'altra banda de la carretera.

Els dos forns ressenyats i les quintanes de la Mata tallades per la carretera a l'ortofoto del vol americà del 1946

Els dos forns ressenyats i les quintanes de la Mata tallades per la carretera a l'ortofoto del vol americà del 1956

Els dos forns ressenyats sobre el mapa topogràfic de l'ICGC

Al nord d'aquest pla es troba la Caseta dels Peons Caminers de la Mata, que des de l'any 1982 acull el Centre d'Informació del Parc Natural.

Façana oest de la Caseta del Peons Caminers de la Mata. L'original pati de la façana sud, on es guardava la maquinaria dels peons, ha sigut substituït per un petit "tanatori" de dubtós gust.

Façana nord de la Caseta del Peons Caminers de la Mata

Façana est de la Caseta del Peons Caminers de la Mata.

L'origen d'aquest edifici està relacionat amb la carretera. Antigament, per tal d'allotjar els peons i les eines per a la construcció i el manteniment de les carreteres, es construïa la caseta dels peons caminers en algun punt del traçat. En el cas de la carretera de Terrassa a Navarcles, la caseta es situà al coll d'Estenalles.

La Caseta del Peons Caminers de la Mata entre 1924 i 1940. S'entreveu el rètol de la façana oest on posava "PEONES CAMINEROS". Al costat hi ha un cotxe de línia aparcat. Autor: Francesc Blasi i Vallespinosa. Font: Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya. http://mdc.csuc.cat/cdm/ref/collection/afceccf/id/22131

La carretera va ser construïda en diferents trams. L'any 1900 es redacta el projecte de construcció del tram Terrassa-Talamanca-Navarcles com a camí veïnal. Al 1908 trobem finalitzada aquesta obra de Terrassa fins al Pal, situat a l'actual km 21.2 de la carretera (allà on comença el ramal de la carretera que baixa a Mura). La següent fase d'actuació de la xarxa viària seria l'execució del tram del Pal a Talamanca i del Pal a Mura, acabada al 1909. Finalment, al 1912 s'acaba l'obra del camí veïnal entre Talamanca i Navarcles, la qual cosa dibuixa l'actual traçat de Terrassa-Talamanca-Navarcles. Un dada documental que així ho demostra és el fet que al Mapa planimètric del Mura realitzat l'any 1921, ja apareix dibuixada la carretera i la Caseta dels Peons Caminers tal i com les coneixem actualment.

El coll d'Estenalles des de la Sabatera o Miranda de la Falconera al 1915. Es veu clarament el serpentejant traçat de la carretera. Autor: Arnau Izard i Llonch. Font: Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya. http://mdc.csuc.cat/cdm/ref/collection/afceccf/id/23098

La Falconera des de la Sabatera o Miranda de la Falconera al 1915. Es veu clarament el traçat de la carretera sota el serrat de la Coca. Autor: Arnau Izard i Llonch. Font: Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya. http://mdc.csuc.cat/cdm/ref/collection/afceccf/id/23652

La Falconera i els Cortins des del revolt del km 15.1 de la carretera al 1916. A l'esquerra es veu un petit tram de la carretera prop del revolt del Pi o de la Falconera. Autor: Josep Salvany i Blanch. Font: Biblioteca de Catalunya. http://mdc.csuc.cat/cdm/ref/collection/bcsalvany/id/3781

Retall del Mapa planimètric de Mura del 1921 centrat al coll d'Estenalles. Ja estava construïda la Caseta dels Peons Caminers. https://cartotecadigital.icgc.cat/digital/collection/minutes/id/1308/

Doncs bé, al sud del pla de la Caseta dels Peons Caminers de la Mata vaig topar amb un clot excavat a la vora d'un marge argilós. En veure'l, el primer que em va passar pel cap va ser que tindria com a origen una recent extracció de terra amb màquina excavadora; darrerament els gestors del Parc Natural han fet nombroses actuacions a l'entorn del coll d'Estenalles. Però, després de fixar-me millor, vaig identificar un inconfusible pany del canó d'un forn de calç: una paret d'argila recuita i endurida.

Coordenades del forn de calç del Pla de la Caseta dels Peons Caminers de la Mata (ETRS89): N 41.66754º E 1.99411º

El que queda del forn de calç del Pla de la Caseta dels Peons Caminers de la Mata

El que queda del forn de calç del Pla de la Caseta dels Peons Caminers de la Mata

El que queda del forn de calç del Pla de la Caseta dels Peons Caminers de la Mata

Pany del canó (nord) del forn de calç encara conservat

El forn de calç actualment està molt desfet, però encara se'n poden extreure algunes característiques. Estava excavat en un marge argilós; tenia un diàmetre aproximat de 3 m; tenia la boca de foc orientada vers l'oest; i, com ja he explicat abans, s'ha pogut identificar gràcies a què conserva un tram de la paret nord del canó d'argila recuita i endurida.

Esmena feta el 16/07/20: Uns 300 m al nord d'aquest, allà on la carretera fa el canvi de vessant per començar a baixar cap al Pla de Bages (coll d'Estenalles), es troben les minses restes l'arcada de la boca de foc d'un forn d'obra. Fins avui, havia pensat que aquest tros d'arcada que es conserva al voral de la carretera era un forn de calç, però després de consultar el Recull toponímic de la Muntanya de Sant Llorenç del Munt. La Mata que l'historiador Salvador Cardús va fer l'any 1928, m'he adonat que estava equivocat. En aquest recull l'autor, entre molts d'altres topònims, enumera i situa de forma breu tres forns. "Forn de l'Andreu: forn de calç abandonat, de sota la carretera, prop de la font de l'Olla. Forn d'Estenalles: vell forn d'obra, al peu de la carretera, en el coll d'Estenalles. Recó del Forn: forn de calç abandonat, en el Sot de la Bota". L'historiador terrassenc, ara fa 92 anys, va tenir un informador de primera mà, el masover de la Mata, Jacint Cadevall; així que l'únic que puc fer és rectificar.

Coordenades del forn d'obra del Coll d'Estenalles (ETRS89): N 41.67048º E 1.99496º

Coll d'Estenalles a 870 m d'altura sobre el nivell del mar

El forn d'obra situat literalment al coll d'Estenalles. Molt cobert per l'heura actualment.

El forn d'obra situat literalment al coll d'Estenalles. Molt cobert per l'heura actualment.

En relació al topònim que he fet servir per anomenar el forn de calç inèdit aquí ressenyat, el forn de calç del Pla de la Caseta dels Peons Caminers de la Mata, m'agradaria afegir que l'historiador Cardús l'any 1928 va fer servir altres dos o tres topònims per designar el pla on es troba. "Herbei d'Estenalles: quintanes abandonades. D'aquest lloc abans de construir-se la carretera se'n deia la Clota. La Clota: velles quintanes abandonades, d'aprop de l'hort del Peó. Hort del Peó: terres cultives de la casilla dels Peons." Uns topònims, aquests, que actualment estan en desús.


FONTS D'INFORMACIÓ:

Quim Solbas, gran coneixedor d'aquestes muntanyes. Em va ajudar a posar-li nom al pla on es troba el forn de calç ressenyat.

Memòria Digital de Catalunya (https://mdc1.csuc.cat/)

Cartoteca Digital de l'ICGC (https://cartotecadigital.icgc.cat/)

Teresa Navas Ferrer, autora del llibre HISTÒRIA DE LES CARRETERES DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA. Editat per la Diputació de Barcelona l'any 2008 en 2a edició.

Salvador Cardús, autor del Recull toponímic de la Muntanya de Sant Llorenç del Munt. La Mata. Butlletí del Club Pirenenc de Terrassa. Núm. 29. Juliol-Agost 1928.

Francesc Playà i Piquè, autor del llibre Memòria de Mura. Records contra l'oblit. Editat pel propi autor l'any 2003.

Guia Interactiva del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac (Ramon Suades). Edició del 2020. Ja a la venda als millors centres excursionistes de la comarca!

Vissir3 de l'ICGC (http://www.icc.cat/vissir3)

Cap comentari:

Publica un comentari