divendres, 23 d’abril del 2021

VISITADA I FOTOGRAFIADA LA COVA DE LES GUINEUS DE LA MUNTANYA DE MONTSERRAT (COLLBATÓ)

Alta traïció al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Fem el salt a la nostra antiga parella i tenim una aventura amb la seva cosina.

Un dia, avorrit de sortir sempre amb la mateixa parella, vaig decidir fer una ullada a la seva cosina. No la tenia tan a prop i per anar a veura-la havia d'esmerçar-hi més temps, però el seu atractiu era innegable. Tenia aproximadament la mateixa edat que la meva vella companya, però era més alta i esvelta. La principal font d'informació sobre la meva nova avenatura va ser la pàgina web TOT MONTSERRAT, escrita per l'estudiós montserratí Jordi López Camps. Vaig estar-me hores llegint els apartats d'història, cartografia, camins o balmes. El que més em va agradar d'aquest web va ser la seva seriositat a l'hora d'esmentar les moltes fonts bibliogràfiques que fa servir. Podriem dir que hi són referenciades totes les bibliografies clàssiques i bàsiques de la Montserrat, la meva nova estimada.

Passant les pàgines d'aquest web, em va cridar l'atenció la recent desaparació de dos històrics camins que recorrien diferents graons del vessant sud-est de la muntanya. El camí de Dalt de les Canals i el Camí de Baix de les Canals. Fins l'any 1992 l'excursionista i monjo montserratí Ramon Ribera-Mariné havia trescat aquests camins, encara que ja amb moltes dificultats. Sembla ser que l'incendi del 1994 va ser el seu cop definitiu.

https://totmontserrat.cat/wp-content/uploads/2014/09/Mapa-1-Ramon-Ribera-baixa-resolucio.jpg

Aquest és el full número 1 (sector oriental) del mapa de Montserrat que acompanya el llibre CAMINANT A MONTSERRAT. EL MASSIS de l'any 1992.

Tal com recollia el mapa del monjo excursionista, el camí de Dalt de les Canals passava per diferents indrets o elements amb una toponimia pròpia: les Coves Ronyoses, el Pas del Llop, el Solell dels Pins, el Bassal de les Àligues, la Cova de les Guineus i el Forat Xic. El camí d'accés havia desaparegut als mapes moderns de l'Editorial Alpina del 2007 o del topogràfic del l'ICGC, però els topònims manllevats dels antics mapes hi continuaven apareixent. Va començar a creixer la meva curiositat envers aquest topònims. Sobre les Coves Ronyoses, al Wikiloc vaig trobar tracks i fotografies d'excursionistes que les havien visitat recentment; però sobre la resta d'elements no vaig trobar cap referència moderna o fotografia a internet. Només vaig trobar el que explicaven sobre ells les fonts clàssiques de l'excursionisme montserratí.

https://totmontserrat.cat/wp-content/uploads/2014/09/Mapa-Topografich-Revista-Montserratina-1909.jpg

https://totmontserrat.cat/wp-content/uploads/2014/09/Mapa-Ramon-de-Semir-i-Arque.jpg

Aquests són el Mapa Topografich publicat l'any 1909 per la Revista Montserratina, i el Mapa de Montserrat de Ramon de Semir de l'any 1949.

El proppassat diumenge 18 d'abril l'Armengol Gelabert i jo vam voler fer una incursió per aquests camins perduts a la recerca de dos elements concrets: el bassal de les Àligues i la cova de les Guineus. Actualment arribar fins a ells seguint tot el camí de Dalt de les Canals des de les coves Ronyoses és impossible a causa de l'abandó i el creixement de la bardissa; així que vam decidir agafar una drecera. Vam decidir connectar d'alguna forma el camí de la Santa Cova amb el camí de Dalt de les Canals a través del torrent de les Àligues. Això no era una moderna invenció nostra, sinó que volia recuperar un tram d'un antic camí també perdut en el present: el camí de la Font de la Noguera, que baixava pel dret i comunicava la Santa Cova amb la desapareguda font homonina a tocar del riu Llobregat. L'últim mapa on apareix transitable aquest tram del camí és de l'any 1975 i acompanyava el llibre CAMINS I CANALS DE MONTSERRAT. GUIA D'ITINERARIS del monjo Ramon Ribera abans esmentat.

Retall del full número 1 (sector oriental) del mapa de Montserrat que acompanya el llibre CAMINS I CANALS DE MONTSERRAT. GUIA D'ITINERARIS de l'any 1975

Després de l'incendi del 1986 i de les pugles torrencials de l'any següent, aquest tram de camí va ser eliminat; i ja no va apareixer a la reedició del mapa del 1992, més amunt enllaçada.

Crec que aquest diumenge l'Armengol i jo vam retrobar l'antic traçat d'aquest camí i, sense fer cap desgrimpada, vam connectar amb l'inclinat relleix del camí de Dalt de les Canals. Això sí, vam haver d'obrir-nos pas entre la salvatge vegetació.

En arribar a la cruïlla entre el torrent de les Àligues i el camí, vam veure les restes del bassal de les Àligues. Potser en el algun moment del passat aquest bassal va estar mínimament obrat per tal de retenir més volum d'aigua; però actualment, després de tantes torrentades, no en queda res. En aquest tram del torrent d'uns 10 metres de llarg, i coincidint amb el camí, l'aigua que hi circula subterràniament aflora, i es torna a infiltrar de nou. Així, avui, en els replanets del torrent es formen dos bassalets: un d'inferior, i un altre de superior molt fressat per les cabres salvatges que hi van a abeurar.

Coordenades del Bassal de les Àligues (ETRS89): N 41.586980º E 1.845730º


Des de l'emplaçament del Bassal de les Àligues, perspectiva del relleix per on discorre el cami de Dalt de les Canals (en sentit nord)

Conjunt de degotalls que conformen el Bassal de les Àligues

Bassalets inferiors

Detall d'un bassalet inferior

Detall d'un bassalet inferior

Detall del bassalet superior on abeuren les cabres salvatges

Detall del bassalet superior on abeuren les cabres salvatges

Detall del bassalet superior on abeuren les cabres salvatges

Des del bassal de les Àligues vam seguir el camí de Dalt de les Canals en sentit sud. En aquest punt el camí encara es manté lleugerament fressat i, després de creuar un torrent secundari que és tributari de l'anterior, passa sobre una antiga i desfigurada plaça carbonera. Després s'eixampla sobre un estrat de tapàs i gira en sentit sud. Finalment passa uns metres sota la cova de les Guineus, una balma/aixopluc excavada al peu de la cinglera, que era l'objectiu últim de la nostra excursió.

Coordenades de la Cova de les Guineus (ETRS89): N 41.586124º E 1.846556º

La cova de les Guineus pujant des del camí de Dalt de les Canals

La cova de les Guineus pujant des del camí de Dalt de les Canals

Restes d'un muret de pedra seca que tancava l'estreta obertura de la banda est de la balma.

Restes d'un muret de pedra seca que tancava l'estreta obertura de la banda est de la balma.

La boca d'accés a la cova de les Guineus de front

La boca d'accés a la cova de les Guineus de front

Més a prop, més endins

Antiga inscripció escrita amb carbonet sobre un còdol de la cova: "Boada"

Antiga inscripció feta sobre un còdol de tapàs de la cova: "RG"

La cova de les Guineus com la majoria de les coves de Montserrat (exceptuant les del sector de les coves del Salnitre) és una petita balma fruit de la meteorització diferencial de diferents estrats a peu cinglera. Aquesta balma, tal com va deixar escrit el Ramon Ribera al seu segon llibre d'itineraris excursionistes, "és una petita cavitat que servia d'aixopluc a carboners i pastors". El dia de la visita de la cova vam poder recollir altres dades. La boca d'accés està orientada al nord-est. Mesura uns 6 metres de llarg per entre 2 i 3 metres d'ample. Aquesta fondaria s'aconsegueix gràcies a què el sòl terrós de l'interior de la balma està excavat per l'home amb pic i pala. Això li atorga una fondaria extra que permetria que hi sojornessin dues persones còmodament. Es conserven les minses restes d'un muret de pedra seca que acabava de tancar l'estreta obertura de la banda est de la balma.

Traçat aproximat de la incursió a la Cova de les Guineus sobre el mapa topogràfic de l'ICGC

FONTS D'INFORMACIÓ:

Jordi López Camps, autor de la pàgina web TOT MONTSERRAT (https://totmontserrat.cat/)

Ramon Ribera-Mariné, autor dels llibres CAMINS I CANALS DE MONTSERRAT. GUIA D'ITINERARIS i CAMINANT A MONTSERRAT. EL MASSIS. Editats per Publicacions de l'Abadia de Montserrat els anys 1975 i 1992 respectivament.

Vissir3 de l'ICGC (http://www.icc.cat/vissir3)

2 comentaris:

  1. Moltes felicitats per aquesta nota i la imaginativa manera d'accedir-hi. Gràcies pels teus comentaris sobre la meva pàgina web. Procuro aportar informació fiable sobre tot allò que fa referència a Montserrat. Jo he fet el vostre camí a la inversa, de pujada pel torrent de les Àligues.
    Per complementar el que expliques es pot mirar aquestes dues referències a dos camins que eren cabdals en la comunicació entre Monistrol de Montserrat i Collbató i per les feines de camp que es feien en aquesta vessant de la muntanya. Un és el camí de Dalt de les Canals https://totmontserrat.cat/cami-de-dalt-de-les-canals/
    i l'altre és el camí de Baix de les Canals https://totmontserrat.cat/territori/camins/el-sistema-de-camins-de-montserrat/sector-de-monistrol-de-montserrat/6985-2/
    Els dos camins passen per indrets amb forces restriccions per ser zones de nidació d'aus protegides.

    ResponElimina